ca
Quan es parla de sostenibilitat, cal destacar el paper de les energies renovables en el camí de la lluita contra el canvi climàtic. A més, és important diferenciar-les de les energies brutes. De fet, tots dos tipus són pràcticament oposats.
L'energia bruta és aquella que genera algun tipus de residu que és perjudicial, bé per a l'atmosfera, bé per a l'entorn. Les energies renovables, en canvi, són aquelles que es poden aconseguir fàcilment sense risc que s'esgotin.
No obstant això, cal assenyalar que una energia renovable no té per què ser neta. Això significa que hi ha energies renovables com la hidroelèctrica que són brutes. A continuació es detallen les més energies brutes més importants i el seu impacte.
L'Organització de les Nacions Unides (ONU), a través del *UNDP, aposta per un desenvolupament energètic assequible i net per a 2030. Això implicarà reduir l'ús d'energies brutes i apostar per l'energia eòlica, solar o termal.
Les xifres són fart eloqüents, ja que les energies són les responsables del 60% dels gasos d'efecte d'hivernacle. En conseqüència, el canvi és peremptori si es vol assegurar un accés universal sense conseqüències catastròfiques per al planeta. I, evidentment, per a això, cal preparar un procés de transició d'unes fonts d'energia a unes altres. La majoria de les indústries estan dissenyant plans a mitjà termini per a aconseguir els objectius que exigeixen els governs.
Quines són les principals energies contaminants? La veritat és que el focus es pot posar en cinc, bàsicament. Cal destacar les següents fonts pel seu impacte en l'atmosfera i en l'entorn:
L'energia nuclear té un potencial destructiu alt pels residus radioactius que genera. Aquests triguen milions d'anys a perdre la seva càrrega, la qual cosa implica un perill potencial per a les zones pròximes.
D'altra banda, la construcció de les centrals i el seu funcionament requereix d'un ús de materials escassos. No en va, les centrals nuclears funcionen amb urani i plutoni, que són de difícil accés. A més, el funcionament és inestable i, en cas d'accidents com els de Txernòbil o Fukushima, les conseqüències en l'entorn són letals.
Encara que la contaminació que genera en el moment no és de les més elevades, és una energia que té una capacitat destructiva molt elevada.
El gas natural és una font d'energia fòssil i, com a tal, genera residus i emissions contaminants. D'altra banda, aquesta font energètica és finita.
A més, cal recordar que el gas, per al seu adequat transport i emmagatzematge, cal liquar-lo. Això implica la construcció d'infraestructures costoses que, indubtablement, tenen un impacte ecològic significatiu. El resultat és que pot generar problemes importants de salubritat en cas de fugides.
No obstant això, és convenient assenyalar que el seu impacte és molt de menor que el d'altres combustibles fòssils com el petroli. En els últims anys, ha guanyat protagonisme en sistemes com la calefacció.
L'energia hidroelèctrica té un potencial contaminant derivat de les infraestructures necessàries per al seu funcionament. No en va, la construcció d'embassaments implica negar valls i, a vegades, poblacions senceres. A més, la construcció dels dipòsits allibera grans quantitats de metà.
Però, més enllà de l'impacte social innegable, cal dir que també hi ha un impacte ecològic. En primer lloc, perquè s'elimina fauna i flora que se submergeix, alhora que s'alteren els ecosistemes. El segon motiu és que la qualitat de les aigües es redueix perquè es contaminen. Estem, doncs, davant una font d'energia bruta amb un impacte elevat, sobretot en l'entorn.
És important assenyalar, no obstant això, que aquesta energia té un nivell d'emissions baix i, a més, és renovable. Aquesta és la raó per la qual continua utilitzant-se amb profusió.
El carbó va ser la principal font d'energia associada a la industrialització i una de les més importants d'origen fòssil.
El que succeeix és que el potencial de contaminació d'aquesta energia és molt alt, ja que allibera grans quantitats de CO₂. La preocupació és tal que es calcula que, de no avançar el procés de descarbonització adequadament, en 2030 el carbó serà responsable del 60% de les emissions d'aquest gas. La majoria dels Estats posen com a horitzó l'any 2030 per a deixar de cremar carbó per a produir electricitat.
Les intoxicacions massives de carbó han generat grans problemes en les aglomeracions urbanes. Un exemple és el de la Gran Boira de Londres, generada per la combustió de carbó per a les indústries, els transports i les llars, entre els dies 5 i 9 de desembre de 1952.
Les urgències per a realitzar una transició energètica ordenada porten al fet que es doni importància als llocs d'enginyeria industrial.
El petroli ha estat el protagonista de la indústria del segle XX i, igual que el carbó, és una energia fòssil.
Els problemes del petroli són similars als del carbó. En primer lloc, perquè el risc d'abocaments marins de petroliers és letal per a l'ecosistema, encara que estigui a centenars de *quilómetros, com va succeir en 2002 amb el vaixell Prestige. Un altre motiu important radica en la quantitat de diòxid de carboni (CO₂) i diòxid de nitrogen (NO2) que allibera. Encara que són multitud les indústries que utilitzen derivats del petroli, cal fer referència especial a l'automòbil.
Alguns Estats com França han establert un límit en 2040 per a la venda de vehicles amb motors de combustió que utilitzen petroli. Per tant, estem també davant una energia en transició.
Les energies brutes estan cridades a ser substituïdes per energies netes que no generin impacte mediambiental. Qualsevol estudi en enginyeria industrial ha de centrar-se en proporcionar alternatives de desenvolupament viables.