ca
L’objectiu de la gestió organitzacional, bàsicament, és el d’aconseguir que una organització funcioni de manera eficient en el procés de consecució d’objectius. Per això, el que es busca és planificar una gestió de recursos materials i humans òptima.
El management, com a disciplina, va guanyar importància a partir de la dècada de 1960. Actualment, s’entén que qualsevol tipus d’organització, sigui pública o privada, ha de gestionar-se correctament. Aquesta és una manera d’aconseguir que, a mig termini, es millorin les ràtios i es minimitzin els problemes. Sense una gestió d’organitzacions, s’anirà un pas enrere en comparació amb els altres. Com a conseqüència, aquest és un mètode útil per aconseguir els resultats desitjats en qualsevol equip.
Els models de gestió organitzacional són variats i dependran de l’objectiu final que es vulgui aconseguir. La filosofia de l’empresa i el model aplicat permeten prendre decisions. Ara bé, moltes vegades, el que es fa és buscar el mateix objectiu amb diferents enfocaments. Aquests són els quatre models més importants que existeixen avui en dia:
Aquest és el model més habitual i fàcil de reconèixer per tots els membres de l’equip. Bàsicament, en aquest cas es tracta de gestionar l’organització, tant els seus recursos materials com humans, per tal d’obtenir uns resultats prèviament pactats. Així mateix, és imprescindible que s’hagi establert un objectiu d’obligat compliment commensurable.
La gestió de les organitzacions basada en processos introdueix un nou matís. En aquest cas, l’èmfasi es posa sobre els propis processos organitzacionals, amb l’objectiu de millorar-los. Per tant, la millora dels resultats s’aconseguirà perquè hi ha hagut una millora dels processos organitzacionals. Del que es tracta és de perfeccionar la metodologia per tal que aquesta sigui millor i ofereixi més rendiment.
La gestió d’organitzacions democràtiques és pròpia de dos tipus d’organitzacions. En primer lloc, això passa a les cooperatives que, per definició, són organitzacions assembleàries i democràtiques. Per altra banda, també s’aplica aquest model en grans companyies privades, com a resultat de la cogestió. La idea és que, en major o menor mesura, els treballadors formin part de les decisions importants.
La gestió d’organitzacions centralitzada és un altre dels models clàssics i, en general, és vertical. En aquest cas, es sap perfectament qui pren les decisions i de quina manera les transmet. El que fa aquest model és centralitzar-ho tot en el gerent o propietari i, en general, és propi de les pimes. Aquest és un lideratge fort que pot ser eficaç, sempre que s’apliqui a petita escala.
Els següents punts constitueixen els fonaments de la gestió de les organitzacions. I has de saber que, sense tenir-los en compte, no podràs treballar bé. Com a conseqüència, és recomanable que els coneguis:
La planificació és un punt fonamental i, sense aquesta, una organització no pot funcionar amb criteri. Això s’aplica indistintament per a empreses públiques i privades.
Sempre s’ha d’establir una planificació d’objectius i resultats. I això, en una empresa, passa des d’abans que aquesta existeixi, amb el pla de negoci. Per tant, també es fan planificacions anuals i semestrals.
No està de més tenir en compte aquest aspecte, ja que és bàsic per gestionar una organització.
La direcció és un altre dels fonaments en la gestió d’organitzacions. No en va, cal assenyalar que existeixen models verticals i horitzontals, que poden ser més centralitzats o menys descentralitzats. Sigui quin sigui, el model de direcció ha d’estar ben definit, i també ho han d’estar els canals de comunicació. Sense aquesta qüestió, és indubtable que els processos resultaran molt més difícils.
L’assignació de recursos és un altre dels punts clau per gestionar l’organització. I, per tant, és una qüestió directament relacionada amb la planificació.
Una planificació de resultats ha de fer constar el com. I en aquest com ens referirem als recursos dels quals disposen cada un dels responsables. Per tant, aquesta és una altra de les parts que s’hauran de fer constar amb detall.
Cal assenyalar que l’assignació de recursos és dinàmica. I és que, segons el canvi de resultats o el compliment de les expectatives, aquesta assignació podrà variar.
La coordinació és una altra de les qüestions clau en qualsevol organització. Cada membre de l’empresa ha de saber com treballar i amb qui s’ha de coordinar per aconseguir els objectius.
A ningú se li escapa que, com més complexa sigui l’organització, més important serà que les pautes de coordinació estiguin ben definides. Per tant, una gestió d’equips òptima es converteix en quelcom essencial per obtenir els objectius.
Al llarg dels últims anys, la coordinació ha adquirit més importància, sobretot debut a la institució de nous models de treball en xarxa i teletreball.
Les maniobres de control són igualment importants de manera doble. En primer lloc, perquè cal comptar amb una jerarquia determinada. Per altra banda, també són importants perquè convé assenyalar que s’han de comprovar els compliments dels objectius.
Els mecanismes de control han d’estar, també, definits. Cal saber qui realitzarà aquestes operacions i, sobretot, a qui ha de reportar. Del que es tracta, al final, és de proposar solucions a les problemàtiques que puguin sorgir i, sobretot, veure si l’organització compleix els propòsits establerts.
Per tant, en termes de desenvolupament organitzacional, la designació d’una persona que controli és un aspecte indispensable.
La gestió organitzacional ajuda a fer que les empreses funcionin millor en tots els sentits. Per tant, aquesta és una disciplina de present i de futur, perquè marcarà la diferència.