ca
Va ser l’any 1990 quan es va utilitzar aquest terme per primera vegada. En aquell moment, va ser un grup de Japó qui el va utilitzar per referir-se al seu projecte de reforestació. El seu objectiu era crear un negoci sostenible i promoure l’economia per ajudar a poblacions locals.
En l’informe presentat, van incloure la idea que fomentar una economia global i sostenible ambientalment augmentaria el nombre de llocs de treball.
Aquesta idea es basava en el fet que, fins aquell moment, aquelles industries que no contaminaven feien més ús de mà d’obra i menys de recursos materials.
Algunes característiques proposades pel grup japonés per a aquest tipus de provessos sostenibles són les següents:
Eficiència energètica
Conservació de recursos
Condicions de treball segures
Millora de la capacitació del personal
Processos productius de baix desaprofitament
Ús de materials compatibles amb el medi ambient i segurs
En aquell moment, el principal obstacle era la inversió necessària per iniciar aquest tipus de procés respectuós amb el medi i les persones. Els costos laborals i la necessitat d’un major nombre de contractacions eren el motiu principal d’aquest augment de preu.
És senzill deduir quins són els avantatges des del punt de vista mediambiental, a partir de les característiques que hem descrit a l’apartat anterior.
A més, cal afegir el menor impacte d’aquests processos en l’entorn:
Beneficia les zones en les quals es desenvolupa.
Propicia l’augment de l’activitat local.
Genera riquesa i activa l’economia de la zona.
Per crear noves empreses sostenibles, es necessita comptar amb un estudi previ del negoci, el context social i econòmic, i analitzat les oportunitats del mercat.
Només comptant amb professionals experts en indústria, sostenibilitat i desenvolupament de negoci, es pot aconseguir una definició clara dels processos i metodologia a implementar.
Els següents aspectes, implementats en el context de cada empresa, poden afavorir la transició cap a un model empresarial més sostenible.
El mal ús de l’energia que es continua fent a la indústria comporta, entre d’altres aspectes, una sobreexplotació dels recursos energètics.
Si s’aconsegueix realitzar un consum eficient, conscient i sostenible, estarem protegint el planeta i i la nostra societat tal i com la coneixem.
La sostenibilitat en tot procés industrial ha de passar de manera necessària pel respecte a les condicions de cada una de les persones que treballen en aquest procés. La inclusió i integració han de ser part de la política empresarial.
Només cuidant i respectant les persones és possible assegurar-se que l’empresa és sostenible. D’altra manera, s’estarà utilitzant el terme de manera incorrecta.
En tot procés s’han d’aplicar les 3R. La reducció de materials, la reutilització en cas que sigui possible i el reciclatge com a destí últim.
Per aconseguir aquest punt, és necessari fer un balanç dels recursos, conèixer molt bé quins són els recursos utilitzats, i detectar els que són imprescindibles.
Aquesta estratègia pretén crear dissenys que tinguin present l’apofitament de recursos. Així, el que es prioritza és el disseny sostenible en cada part del procés: reduir materials, utilitzar materials naturals o reciclats, que siguin duradors i reutilitzables, i que finalment es puguin reciclar.
La fusta i la ceràmica són els més utilitzats. Els que més es procura evitar són el plàstic i els productes contaminants que són difícils de reciclar.
Si els subministraments són facilitats per empreses locals, també coneguts com productes de quilòmetre zero, s’aconsegueix:
Reduir el nombre de transports.
Minimitzar la necessitat d’emmagatzematge.
Eliminar processos de conservació.
Potenciar l’economia local i els petits productors.
Si s’opta per la utilització d’energies renovables i netes, les emissions de CO2 es redueixen i, per tant, es contamina menys i es lluita contra l’efecte d’hivernacle.
Cada organització ha de contribuir a la cura del seu entorn, ja sigui de manera directa o a través de la col·laboració o contribució a associacions que garanteixin aquest manteniment i aquesta cura.
Ha sorgit un nou concepte amb les empreses natives sostenibles, aquelles que neixen amb un “gen verd”. Alguns exemples clars són l’empresa mexicana Biofase o l’empresa brasilera iFood.
A Espanya, un exemple és AUARA, que té el lema corporatiu “Sigues el canvi”. Malgrat ser una empresa amb fins de lucre, dediquen el 100% dels seus dividends a desenvolupar projectes d’accés a aigua potable a poblacions vulnerables.
El nostre planeta ha patit durant dècades els nostres processos d’industrialització. Ara és el moment d’aturar aquest dany.
A la Universitat Carlemany formem a professionals per tal que desenvolupin accions conduents a millorar el medi ambient.
Si vols ser part de la solució i llaurar-te un futur en la indústria sostenible, accedeix ara al nostre Bàtxelor en Enginyeria d’Organització Industrial.