ca
La psicologia dels grups es centra l'anàlisi de comportaments d'un col·lectiu.
Aquest és bidireccional: s'analitza primer l'actitud que tenen els grusps en relació al comportament de la societat i, a continuació, s'estudia amb detall com les actituds individuals modulen els comportaments socials. Ambdós passos són essencials per entendre el funcionament d'un conjunt.
La psicologia de grups neix a la década de 1940 de la ma de Kurt Lewin (Teoría de Campo) i Jacob Levy Moreno (Psicodrama).
Els grups són claus en les dinàmiques socials fins al punt que un estudi que no tingui en compte aquest fet no té cap consistència científica. Aquestes són les funcions més importants:
La noció de líder té una trascendència social cabdal. Els estudis d'aquesta disciplina permeten conèixer quina és la naturalesa dels lideratges, les diferents modalitats existents i quina influència exerceixen. També és interessant conèixer el procés que s'ha seguit per obtenir el lideratge en qüestió.
Hem d'assenyalar que els grups que tenen una certa entitat sempre disposen de lideratges, ja sigui un grup d'amics, una empresa o una comunitat ideològica. Això té lloc tant de manera directa com indirecta.
La gènesi i desenvolupament dels grups segueix unes dinàmiques marcades. Ara bé, les influències de la societat i l'idiosincràsia cultural hi influeixen molt. En aquest cas, es realitza un anàlisi específic de cada cas, des del seu inici fins a la dissolució.
El més important és conèixer les raons per las quals es forma un grup. Posteriorment es comprovaran els mecanisme d'adehsió o sortida d'aquest i finalment s'estudiarà la fi del grup.
Els grups solen respondre a unes pautes de comportament que els hi donen forma i cohesió. Els comportaments dependran de quina funció tingui el grup i per això aquesta disciplina pretén donar claus per entendre el funcionament dels mecanismes de cohesió.
Esl grups poden establir mecanismes de solidaritat econòmica o grupal amb enemics externs.
La influència dels grups en les societats postmodernes és una realitat. Per tant, comprendre la manera en què influeixen en els comportaments globals, costums o, fins i tot, en l'agenda política, és un dels objectes d'estudi d'aquesta disciplina. sociedades posmodernas es una realidad.
Els grups sempre han exercit influència sobre la societat, sobretot si tenen molt poder o influència econòmica.
Les relacions entre diferents grups poden ser de colaboració, confrontació o contraposició. Un dels objectius dels estudis d'aquesta branca de la psicologia social és precisament entendre com es desenvolupen i evolucionen aquestes interaccions.
Un exemple de comportament complex és de la dialèctica política. Hi ha grups que en alguns àmbits cooperar entre sí i, en d'altres, s'enfronten.
L'estudi sobre com es comuniquen els grups, tant a nivell intern com extern, és un altre dels objectes d'anàlisi de la disciplina. És habitual que els grips tinguin jerarquia pròpia, uns codis i un argot característic entre els seus membres. D'altra banda, també s'ha de destacar que els grups poden tenir pautes de comunicació pròpies amb l'exterior.
Els grups tenen dinàmiques i valors propis susceptibles de canvi. L'element individual és important i aumenta a mesura que el grup és més petit. Això influeix tant pels lideratges com pel funcionament habitual de les diferents faccions d'un mateix grup.
Estudiar la manera en què un individu influeix en les dinàmiques existents ens permetrà entendre alguns canvis.
Els grups són com petites societats i això suposa l'adjudicació de diferents rols. Aquests poden ser imposats pel grup o sorgir de manera espontània. La primera opció és habitual dins de les organitzacions consolidades, mentre que la segona té lloc en organitzacions petites o de nova creació.
La psicologia dels grups permet conèixer millor com funcionen aquestes dinàmiques i, en la sociedad actual, es tracta d'una informació vital.